Els pigments orgànics i inorgànics es distingeixen en funció del seu origen i propietats químiques.
Font: Els pigments orgànics s'extreuen o sintetitzen d'animals, plantes, minerals o compostos orgànics sintetitzats artificialment. Els pigments inorgànics s'extreuen o sintetitzen de minerals, minerals o compostos inorgànics sintètics.
Propietats químiques: Les molècules de pigments orgànics solen estar compostes per estructures complexes que contenen carboni, i el seu color ve determinat per l'estructura química del compost orgànic. Les molècules de pigments inorgànics solen estar compostes per elements inorgànics, i el seu color ve determinat per les propietats i l'estructura dels elements.
Estabilitat: els pigments inorgànics són generalment més estables que els orgànics i més resistents a la llum, àcids, àlcalis i calor. Els pigments orgànics poden descompondre's o canviar de color en determinades condicions. Gamma de colors: a causa de les diferències en la seva estructura química, els pigments orgànics generalment tenen una gamma de colors més àmplia, permetent colors més vibrants. Els pigments inorgànics tenen una gamma de colors relativament estreta. Camps d'aplicació: els pigments orgànics són adequats per a tints, pintures, plàstics, paper i altres camps. Els pigments inorgànics s'utilitzen àmpliament en ceràmica, vidre, pigments, recobriments i altres camps.

Cal tenir en compte que tant els pigments orgànics com els inorgànics tenen els seus propis avantatges i característiques, i l'elecció de quin pigment utilitzar depèn de les necessitats específiques d'aplicació i de l'efecte desitjat.